Casa de Courtenay

Courtenay fou una important senyoria del regne de França centrada al castell de Courtenay al Gâtinais (avui departament de Loiret), originada en Ató, castellà de Châteaurenard que vivia al començament del segle xi i va formar la senyoria vers 1030. El seu fill i successor Joscelí I de Courtenay (1034- després del 1065) va succeir al seu pare vers 1060, es va casar amb Hildegarda de Château Landon al Gâtinais (filla de Jofré II Ferriol senyor de Château Landon i comte de Gâtinais, i en segones noces amb Isabel de Montlhéry, filla de Guiu el Gran senyor de Montlhéry, i va tenir una filla amb la primera i sis fills amb la segona: Vaindemonda casada amb Renard II comte de Joigny; Esteve (tronc a través del seu fill Adam dels vescomtes de Melun); Hodierna, casada amb Jofré II senyor de Joinville; Miló, hereu de Courtenay (+ després de 1133, probablement vers 1147); Joscelí de Courtenay, príncep de Galilea (vers 1114) i comte d'Edessa (1118) com a Joscelí I d'Edessa tronc dels comtes d'Edessa; Jofré "Xarpalu" de Courtenay (+ vers [1137/1139]) participant en la primera croada; i Renald.

Miló es va casar amb una dama desconeguda i després (en segones noces) amb Elisabet de Nevers (filla de Renald II de Nevers i Auxerre), i va tenir tres fills: Guillem que segueix; Joscelí i Renald, successor de Guillem.

Guillem va ser senyor poc temps, de vers el 1147 a mitjan segle. Mort sense successió, la senyoria va passar al seu germà Renald (+ 27 de setembre d'entre 1189 i 1194). Va perdre les seves propietats a França per un enfrontament amb el rei Lluís VII de França durant la segona Croada que el francès va entregar al seu germà petit Pere de França que es va casar amb la filla de Renald, Elisabet. Pel mateix temps (1161) va rebre la senyoria de Sutton al Berkshire a Anglaterra. Es va casar amb Helvis de Donjon i en segones noces amb Hawisa d'Avranches, i va tenir almenys tres fills amb la primera dona i un amb la segona: Guillem (+ abans de 1190); Renald (+ 27 de setembre de 1194) tronc dels earls de Devon; i Elisabet (+ 14 de setembre de 1205) casada amb Pere de França (+ a Palestina entre 1180 i 1183, fill del rei Lluís VI de França i germà de Lluís VII; i Robert (+ vers 1207/1209) del segon matrimoni, que fou lord de Sutton al Berkshire i sheriff de Cumberland, casat amb Maud FitzUrse i després amb Alícia FitzDuncan i fou pare de Guillem de Courtenay lord de Montgomery (30 de juny del 1207).

La dinastia capeta iniciada per Elisabet de Courtenay i Pere de França (senyor de Courtenay, de Montargis, de Château-Renard, de Champignelles, de Tanlay, de Charny i de Charenton del 1161 al 1180/1183) va continuar amb el seu fill Pere II de Courtenay. Es va casar el 1184 amb Agnès de Nevers, enllaç pel qual va obtenir per dret uxori els comtats de Nevers, Auxerre i Tonnerre (1184-1193). Més tard es va casar amb Violant o Iolanda de Flandes, germana de Balduí I i d'Enric I de Flandes que foren el primer i el segon emperadors llatins. El 1190 Pere va acompanyar al seu cosí el rei francès Felip August, a la croada; va lluitar més tard contra els albigesos (1209 i 1211) i va estar present a la batalla de Bouvines el 1214. D'acord amb el pactat en el matrimoni amb la segona esposa, aquesta va rebre el marquesat de Namur a la mort del germà de Violant, Felip I el Noble (1212 o 1213), i el seu marit Pere passava a ser comte i marquès de Namur tant per dret uxori com per propi dret resultant del pacte. Un altre cunyat de Pere, Enric I de Flandès, emperador llatí, va morir el 1216 sense fills i els barons van escollir Pere I de Courtenay com a nou emperador. Llavors estava a França on era regent dels comtats de Nevers, Auxerre i Tonnerre i va anar a Orient amb un petit contingent, i quan travessava l'Epir fou fet presoner pel dèspota Teodor I Àngel (1217). Iolanda en canvi va poder arribar sana i estàlvia per via marítima i en absència de Pere (la sort del qual era desconeguda llavors) fou declarada regent; va poder aturar els atacs de Teodor de Nicea i va acordar el matrimoni d'aquest amb la seva filla Maria. Pere va morir presoner el 1219. La senyoria va continuar lligada a la casa dels Couternay emperadors; part dels dominis a França foren venuts i la resta van passar a Carles de Valois (fill de Felip l'Intrepid) pel matrimoni celebrat el 28 de febrer de 1302 entre aquest i l'hereva Caterina de Courtenay (+1308). Carles fou emperador titular de Constantinoble i rei titular d'Aragó, i comte de Valois, Alençon, Chartres, Anjou i Maine. La senyoria de Courtenay i els drets a l'Imperi, al venir de la seva dona, van passar a la descendència d'aquesta i com que el fill gran va morir amb poca diferència a la mare, i els altres tres fills eren tot noies, va passar a la gran, Caterina II (1303 † 1346), emperadriu titular de Constantinoble i casada amb Felip I de Tàrent (1278 † 1332). La senyoria va esdevenir tant nominal com l'imperi.

Pere II va tenir 9 germans dels quals set eren noies i dos nois: Robert (+ a Palestina el 5 d'octubre de 1239), senyor de Champignelles, de Châteaurenard, de Charny-en-Gâtinais i de Conches el 1205, tronc dels senyors de Champignelles; i Guillem, senyor de Tanlay i de Mailly-le-Château, tronc dels senyor de Tanlay (+ vers 1240).